tramuntana
Noticias

Serra de Tramuntana “Paisaje Cultural, Patrimonio de la Humanidad”

En junio de 2011, el paisaje cultural de la sierra fue declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco.

 

catalan

Un marc incomparable per evadir-se del dia a dia. Hotels amb encant situats en enclavaments idíl·lics: les cases i possessions antigues reconvertides en establiments hotelers són la millor opció per desconnectar de la rutina, per gaudir de postes de sol espectaculars sobre el mar o de moments inoblidables contemplant l’ocàs que tenyeix d’ocre les muntanyes i en ressalta el contorn.

Un enclavament polivalent, sinònim d’esport i lleure a l’aire lliure entre majestuoses muntanyes, sempre al costat d’un mar d’aigües cristal·lines i de paisatges espectaculars. La serra de Tramuntana ofereix múltiples possibilitats: ciclisme, senderisme, tot tipus d’esports d’aventura, submarinisme, vela, golf…

TERRA DE TRADICIONS I LLEGENDES.

Aquest territori, testimoni de l’assentament de diverses civilitzacions -des de la islàmica fins a la cristiana, entre d’altres- té una herència cultural impactant i arrelada, motiu d’inspiració d’artistes nacionals i internacionals de totes les èpoques, que també han deixat el seu llegat en aquest lloc.

UN PAISATGE ÚNIC, RIC EN CULTURA.

La serra de Tramuntana sorprèn per la seva singularitat: la capacitat d’aprofitar els seus escassos recursos, ja sigui pel clima o per la seva topografia, va propiciar la construcció de terrasses (bancals) i canalitzacions d’aigua per desenvolupar-hi el cultiu de la terra, de manera que es va constituir un medi agrícola en una zona muntanyosa.

UN PARATGE AGREST PLE DE VIDA.

Una serralada abrupta i el clima mediterrani han condicionat una fauna i flora molt peculiars -boscos d’alzines, pins i arbustos-, de vegades colonitzades per oliveres i vinyes, i amb uns boscos habitats per una multitud d’endemismes, així com per una gran varietat d’aus, com l’àguila pescadora o el voltor negre, habitants de l’alta muntanya.

Un ‘patrimoni culinari’ que té gust de mar i muntanya. Els pobles de la serra de Tramuntana, grans ambaixadors de l’autèntica cuina mallorquina, atresoren l’art de conjugar els productes de la terra cultivats amb saviesa ancestral als bancals, amb els olis, les carns de caça i els fruits del mar per al delit dels paladars més exigents, tots aquests regats amb uns vins excel·lents, com el Malvasia.

SOL, MAR, MUNTANYA…

Una costa retallada pels capricis de la naturalesa forma un paisatge marítim impressionant i únic: majestuosos penya-segats, cales tranquil·les i retallades, aigües cristal·lines, platges de sorra, pedra o roca per gaudir del sol i experimentar la sensació de pertànyer a aquesta naturalesa tan singular. esta naturaleza tan singular.

TURISME “VERD”, AIRES D’AVENTURA

Amb una orografia que ofereix totes les possibilitats als amants de la naturalesa i dels esports d’aventura: ascensions als cims més alts, caminades per densos boscos d’alzines i pins, descensos per torrents i penya-segats. La serra de Tramuntana ofereix experiències inoblidables.

UN PARADÍS PER DESCOBRIR

La serra de Tramuntana mai no deixa de sorprendre, des de l’admiració dels qui la visiten per primera vegada o la inqüestionable fidelitat dels qui la segueixen visitant, fins als qui ha decidit que formi part de la seva vida i entorn.

BENVINGUTS A LA SERRA DE TRAMUNTANA

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2011, aquesta serralada muntanyosa és la joia geogràfica de la més gran de les Illes Balears (Espanya). Tant paisatgísticament com cultural, no us deixarà indiferents.

 

 

español

Un marco incomparable para evadirse del día a día. Hoteles con encanto situados en enclaves idílicos, antiguas casas y posesiones reconvertidas en establecimientos hoteleros, son la mejor opción para desconectar de la rutina para disfrutar de espectaculares puestas de sol sobre el mar o inolvidables momentos contemplando el ocaso que tiñe de ocre las montañas resaltando su contorno.

Un enclave polivalente, sinónimo de deporte y ocio al aire libre, entre majestuosas montañas siempre junto a un mar de aguas cristalinas y espectaculares paisajes. La Serra de Tramuntana ofrece múltiples posibilidades: ciclismo, senderismo, todo tipo de deporte de aventura, buceo, vela, golf…

TIERRA DE TRADICIONES Y LEYENDAS.

Este territorio, testimonio del asentamiento de varias civilizaciones- desde la islámica a la cristiana entre otras- posee una herencia cultural impactante y arraigada, motivo de inspiración de artistas nacionales e internacionales de todas las épocas que también han dejado su legado en este lugar.

UN PAISAJE ÚNICO, RICO EN CULTURA.

La ‘Serra de Tramuntana’ sorprende por su singularidad: la capacidad de aprovechar sus escasos recursos, ya sea por el clima o por su topografía propició la construcción de terrazas (bancales) y canalizaciones de agua, para desarrollar el cultivo de la tierra; constituyéndose así un medio agrícola en una zona montañosa.

UN PARAJE AGRESTE, LLENO DE VIDA.

Una cordillera abrupta y el clima mediterráneo han condicionado una fauna y flora muy peculiar: bosques de encinas, pinos y arbustos –en ocasiones colonizadas por olivares y viñedos– habitados por multitud de endemismos, así como una gran variedad de aves como el águila pescadora o el buitre negro, habitantes de la alta montaña.

Un ‘patrimonio culinario’ que sabe a mar y montaña. Los pueblos de la Serra de Tramuntana, grandes embajadores de la auténtica cocina mallorquina, atesoran el arte de conjugar los productos de la tierra cultivados con sabiduría ancestral en los bancales, los aceites, las carnes de caza y los frutos de mar para deleite de los paladares más exigentes regados con excelentes vinos como el Malvasía.

SOL, PLAYA, MONTAÑA…

Una costa recortada por el capricho de la naturaleza forma un impresionante y único paisaje marítimo: majestuosos acantilados, tranquilas calas, recortadas ensenadas, aguas cristalinas, playas de arena, piedra o roca para disfrutar del sol y experimentar la sensación de pertenecer a esta naturaleza tan singular.

TURISMO “VERDE”

Con una orografía que ofrece todas las posibilidades a los amantes de la naturaleza y del deporte de aventura: ascensos a las cumbres más altas, caminatas atravesando frondosos bosques de encinas y pinos, descensos por torrentes y acantilados. La Serra de Tramuntana le brinda experiencias inolvidables.

UN PARAÍSO POR DESCUBRIR

La Serra de Tramuntana nunca deja de sorprender, desde la admiración de los que la visitan por primera vez o a la incuestionable lealtad de los que continúan visitándola, hasta los que han decidido que forme parte de su vida y entorno.

BIENVENIDOS A LA SERRA DE TRAMUNTANA

Declarada en 2011 Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO, esta cordillera montañosa es la joya geográfica de la mayor de las Islas Baleares (España). Tanto paisajística como culturalmente, no les dejará indiferente.

 

 

aleman

Ein unvergleichlicher Rahmen zum Vergessen des Alltags. Reizvolle Hotels an idyllischen Orten sowie alte traditionelle Häuser und Landgüter, die zu Hotels und Gästehäusern umgebaut wurden, bieten hervorragende Unterkunftsmöglichkeiten für Gäste, die einmal ganz vom Alltag abschalten möchten. Die wunderschönen Sonnenuntergänge über dem Meer, wenn der Abend die Berge in ockerfarbenes Licht taucht und ihre Umrisse scharf hervortreten lässt, werden den Besuchern der Insel unvergesslich in Erinnerung bleiben.

 

Ein vielseitiges Gebiet, das zahlreiche Sport- und Freizeitmöglichkeiten in der freien Natur bietet.

Die majestätischen Gipfel, das Meer mit seinem glasklaren Wasser und die beeindruckenden landschaftlichen Schönheiten der Serra de Tramuntana bilden einen attraktiven Rahmen für viele verschiedene Aktivitäten. Darunter zu nennen sind: Radtouren, Wanderungen, alle Arten von Abenteuersport, Tauchen, Segeln, Golf, u.v.a.

 

EIN LAND VOLLER TRADITIONEN UND LEGENDEN.

Im Laufe der Geschichte wurde dieses Gebiet von mehreren Völkern besiedelt, unter anderen von Moslems und Christen. Diesem Umstand verdankt das Land sein beeindruckendes und tief verwurzeltes Kulturerbe, das sowohl einheimischen wie auch ausländischen Künstlern verschiedener Epochen, die an diesem Ort ihre künstlerischen Spuren hinterlassen haben, zur Inspiration gedient hat.

 

EINE EINZIGARTIGE LANDSCHAFT MIT REICHHALTIGER KULTUR. Eine überraschende Besonderheit der Serra de Tramuntana ist die von ihren Einwohnern entwickelte Fähigkeit zur effizienten Nutzung der spärlichen natürlichen Ressourcen. Das Klima und die topographischen Eigenschaften des Landes haben den Anbau auf terrassenförmig angelegten Feldern und die Errichtung von Bewässerungskanälen begünstigt. Auf diese Weise konnte trotz der gebirgigen Beschaffenheit des Gebietes Landwirtschaft betrieben werden.

 

DIE NATURBELASSENE WILDE LANDSCHAFT IST VOLLER LEBEN. Das schroffe Gebirge und das milde Mittelmeerklima bilden die Grundlage, auf der sich eine ganz besondere Tier- und Pflanzenwelt entwickeln konnte. Vorherrschend sind Steineichenwälder, Kiefern und Strauchwerk – gelegentlich unterbrochen von Olivenhainen und Weingärten -, die von vielen verschiedenen einheimischen Tierarten bewohnt werden. Besonders hervorzuheben sind die vielfältigen Vogelarten, wie der Fischadler und der Mönchsgeier, die im Hochgebirge leben.

 

Gaumenfreuden aus dem Meer und dem Gebirge prägen den Charakter des kulinarischen Erbes dieser Region. In den Dörfern der Serra de Tramuntana werden die Traditionen und Werte der unverfälschten mallorquinischen Küche gehütet. Zum Einsatz kommen die auf den Terrassenfeldern nach uralten Verfahren angebauten Produkte, Öl aus den bodenständigen Olivensorten sowie Wild und Meeresfrüchte. Die daraus zubereiteten Gerichte werden in Begleitung von hervorragenden mallorquinischen Weinen, wie etwa dem Malvasía, serviert und stellen selbst die anspruchsvollsten Gaumen zufrieden.

 

SONNE, MEER, GEBIRGE…

Den Launen der Natur verdanken wir die beeindruckende zerklüftete Küste und eine einzigartige Meereslandschaft. Die majestätischen Steilküsten, ruhigen Buchten und felsigen kleinen Meereseinbuchtungen vermitteln dem Betrachter das Gefühl, mit dieser besonderen Natur zu einer harmonischen Einheit zu verschmelzen und die Sand-, Stein- und Felsstrände laden zum entspannenden Sonnenbad ein.

 

“GRÜNER” TOURISMUS UND EIN HAUCH VON ABENTEUER

Aufgrund der verschiedenen Geländeeigenschaften eröffnen sich zahlreiche Freizeitmöglichkeiten für Naturliebhaber und Anhänger des Abenteuersports: Kletterausflüge bis zu den höchsten Gipfeln, Wanderungen durch dicht belaubte Steineichen- und Kiefernwälder sowie Wildwasser-Bootsfahrten auf den Bergbächen und auf den Gewässern am Fuße der Steilküsten. In der Serra de Tramuntana werden Sie unvergessliche Abenteuer erleben

 

ENTDECKEN SIE EIN WAHRES PARADIES!

Die Serra de Tramuntana ist immer wieder beeindruckend. Sie versetzt nicht nur jene, die sie zum ersten Mal besuchen, in Bewunderung, sondern birgt auch für die getreuen Besucher, die immer wiederkehren und für jene, die diese Landschaft zu ihrer gewohnten Umgebung gemacht haben, stets neue Überraschungen.

 

WILLKOMMEN IN DER SERRA DE TRAMUNTANA

Dieser Gebirgszug wurde im Jahr 2011 von der UNESCO zum Weltnaturerbe erklärt und bildet eins der bedeutendsten geographischen Juwelen der größten Insel der Balearen (Spanien). Die landschaftlichen Schönheiten und kulturellen Werte dieses Gebietes lassen keinen Besucher gleichgültig.

 

 

 

ingles

An incomparable setting for getting away from the hustle and bustle of daily life. Charming hotels situated in idyllic enclaves, and old houses with antiquities converted into accommodation establishments are the best options for disconnecting from your usual routine. Enjoy spectacular sunsets over the sea and unforgettable moments contemplating twilights that paint the mountains ochre and highlights their contours.

 

A multi-faceted destination, With so much to do, this spot is synonymous with sports, leisure and the great outdoors; with majestic mountains, crystal waters and spectacular landscapes. The Serra de Tramuntana offers many possibilities: cycling, hiking, all types of adventure sports, diving, golf, etc.

 

A LAND OF TRADITIONS AND LEGENDS.

This territory, a settlement for various civilisations including Islamic and Christian, among others, has a striking and deep-rooted cultural heritage that has inspired Spanish and international artists from all ages who have also left their legacy here.

 

A UNIQUE LANDSCAPE RICH IN CULTURE. The ‘Serra de Tramuntana’ is surprising due to its uniqueness: the farmers are skilled in efficiently utilising its scarce resources, whether by understanding the climate or constructing terraces and water channels for cultivating the land, thus cultivating agricultural resources in mountainous areas.

 

NATURAL WILDERNESS TEEMING WITH LIFE. A sheer cliff and the Mediterranean climate are the habitat for very peculiar flora and fauna: ilex and pine forests and shrubbery –occasionally interspersed with olive groves and vineyards– inhabited by a multitude of endemic species and a large variety of birds, such as osprey and cinereous vultures, which live in the high mountains.

 

A ‘culinary heritage’ of the sea and the mountains. The people of the Serra de Tramuntana are great ambassadors for authentic Majorca cuisine. They take great pride in selecting regional products cultivated with ancestral wisdom on the agricultural terraces. Local oils, game meat and seafood are just some of the delights that diners will savour along with excellent wines such as the Malvasía.

 

SUN, SEA, MOUNTAINS…

A coast surrounded by the perfection of nature forms an impressive and unique maritime landscape: majestic cliffs, tranquil coves, rugged inlets, crystal waters, sand, stone and rock beaches to enjoy the sun and experience the sensation of belonging to this remarkable creation of nature.

 

“GREEN” ADVENTURE TOURISM

With mountain orography that will inspire nature lovers and sporting adventurers: ascents to the highest summits, trails through verdant ilex and pine forests, descents by rivers and cliffs. The Serra de Tramuntana is an unforgettable experience.

 

A PARADISE TO DISCOVER

The Serra de Tramuntana never fails to continue to surprise, from the admiration of those visiting for the first time or the unquestionable loyalty of those who keep coming back, and those who have decided to permanently become part of its life and environment.

 

 

WELCOME TO SERRA DE TRAMUNTANA

Declared a World Heritage Site in 2011 by UNESCO, this mountain range is the geographical jewel of the Balearic Islands (Spain). Come and be inspired by this extraordinary landscape and culture.

 

 

 

 

 

frances

Un cadre incomparable pour s’évader du quotidien. Des hôtels pleins de charme se trouvant dans des enclaves idylliques, d’anciennes maisons et propriétés aménagées en établissements hôteliers vous proposent la meilleure option pour faire une coupure avec la routine, pour admirer des couchers de soleil spectaculaires sur la mer ou passer des moments inoubliables en contemplant les montagnes dont le contour se détache sur le fond crépusculaire qui prend une jolie teinte ocrée.

 

Une enclave polyvalente, synonyme de sport et de loisirs en plein air, entre des montagnes majestueuses surplombant toujours la mer aux eaux cristallines et des paysages spectaculaires. La Serra de Tramuntana offre de multiples possibilités : cyclisme, randonnées, toutes sortes de sports d’aventure, plongée sous-marine, voile, golf…

 

TERRE DE TRADITIONS ET DE LÉGENDES.

Ce territoire, témoin de l’établissement de plusieurs civilisations – de l’islamique à la chrétienne, entre autres – possède un héritage culturel frappant et très enraciné, motif d’inspiration d’artistes nationaux et internationaux de toutes les époques qui y ont également laissé leur empreinte.

 

UN PAYSAGE UNIQUE ET RICHE EN CULTURE. La ‘Serra de Tramuntana’ surprend par sa singularité : la capacité d’exploiter ses faibles ressources ; en effet, le climat et sa topographie ont entraîné la construction de terrasses (bancales) et de canalisations d’eau, pour développer la culture de la terre, ce qui constitue un moyen agricole surprenant dans une région montagneuse.

 

UN SITE AGRESTE PLEIN DE VIE. Une cordillère abrupte et le climat méditerranéen ont favorisé une faune et une flore très particulières : des forêts de chênes verts, de pins et d’arbustes – parfois colonisées par des oliveraies et des vignobles – peuplées d’une multitude d’endémismes, ainsi que d’une grande variété d’oiseaux tels que l’aigle pêcheur ou le vautour noir, se nichant dans la haute montagne.

 

Un ‘patrimoine culinaire’ qui a un goût de mer et de montagne. Les villages de la Serra de Tramuntana, grands ambassadeurs de l’authentique cuisine majorquine, possèdent l’art de combiner les produits du terroir avec le savoir ancestral des cultures en terrasse, huile, gibier et fruits de mer pour le régal des bouches les plus fines et les plus exigeantes, tous les mets étant arrosés d’excellents vins tels que le Malvasía.

 

SOLEIL, MER, MONTAGNE…

Une côte découpée par le caprice de la nature forme un paysage maritime impressionnant et unique : falaises majestueuses, criques tranquilles, anses découpées, eaux cristallines, plages de sable, pierre ou roche pour profiter du soleil et expérimenter la sensation de faire partie de cette nature si singulière.

 

TOURISME “VERT” AIRS D’AVENTURE

Présentant une orographie qui offre toutes les possibilités aux passionnés de la nature et du sport d’aventure: ascensions aux cimes les plus élevées, longues randonnées traversant des sous-bois touffus de chênes verts et de pins, descentes de torrents et falaises. La Serra de Tramuntana vous offre des expériences inoubliables.

 

UN PARADIS À DÉCOUVRIR

La Serra de Tramuntana ne cesse de surprendre, allant de l’admiration de ceux qui la visitent pour la première fois à ceux qui ont décidé qu’elle ferait partie de leur vie et de leur environnement, en passant par ceux qui continuent de la visiter, faisant preuve d’une loyauté incontestable.

 

SOYEZ LES BIENVENUS À LA SERRA DE TRAMUNTANA Classé en 2011 au Patrimoine Mondial de l’Humanité par l’UNESCO, ce massif montagneux est le joyau géographique des Îles Baléares (Espagne). Aussi bien du point de vue des paysages que de la culture, elle ne vous laissera pas indifférent.

 

 

 

 

 

ruso

Идеальное место для тех, кто мечтает отдохнуть от повседневности. Уютные отели в идиллической обстановке, старинные дома и поместья, перестроенные в гостиничные комплексы, – это прекрасная возможность вырваться из оков будничной рутины, полюбоваться картиной заката над морской гладью или охристыми тонами горных вершин, окрашенных лучами заходящего солнца.

 

Универсальный природный анклав, синоним спортивного отдыха и развлечений на свежем воздухе, среди величественных горных вершин, впечатляющих пейзажей и всегда рядом с чистейшими морскими водами. Серра-де-Трамунтана предлагает своим гостям широкий выбор: велосипед, пешие прогулки, любые виды экстремального спорта, дайвинг, плавание под парусом, гольф…

 

КРАЙ ТРАДИЦИЙ И ЛЕГЕНД.

Эта территория, несущая на себе следы присутствия разных цивилизаций, – в том числе исламской и христианской – хранит стародавнюю историческую культурную память, чрезвычайно разнообразную, в которой находили вдохновение люди искусства всех времен,

 

УНИКАЛЬНЫЙ КУЛЬТУРНЫЙ ЛАНДШАФТ. Серра-де-Трамунтана поражает еще одной особенностью: способностью использовать достаточно скудные природные ресурсы (и климатические, и топографические, вынуждающие сооружать террасы и специфические системы водного орошения и канализации) для развития земледелия; здесь горная область превращена почти что в аграрную.

 

ПОЛНЫЙ ЖИЗНИ УГОЛОК НЕТРОНУТОЙ ПРИРОДЫ. Обрывистая, крутая горная цепь и средиземноморский климат создали условия для существования необычной флоры и фауны. В лесах, заросших кустарником, каменным дубом и соснами, лишь кое-где уступающими место оливковым рощам и виноградникам, обитает множество эндемических видов животных, в первую очередь птиц, таких, как скопа или черный гриф, которых можно встретить на высокогорье.

 

«Кулинарное наследие», умело сочетающее дары моря и гор. Городки Серра-де-Трамунтана – истинные послы своей кулинарной державы, традиционной майоркинской кухни – сохранили умение сочетать сельскохозяйственные культуры, выращенные по старинному методу на маленьких участках земли – террасах, с разными видами оливкового масла, мясом диких животных и морепродуктами. И даже самые взыскательные гурманы получат истинное удовольствие от этих блюд, особенно если их запивать превосходными местными винами типа Мальвазии.

 

СОЛНЦЕ, МОРЕ, ГОРЫ …

Ломаная, изрезанная по прихоти природы линия побережья образует удивительный, уникальный морской пейзаж: величественные утесы, спокойные бухты причудливой формы, прозрачная чистейшая морская вода, пляжи – песчаные, каменистые, скалистые, на любой вкус, где можно порадоваться солнцу и испытать чувство принадлежности к этой неповторимой природе.

 

ЭКОЛОГИЧЕСКИЙ ТУРИЗМ С ПРИКЛЮЧЕНЧЕСКИМ ОТТЕНКОМ

Рельеф этой местности предлагает самые разнообразные возможности любителям природы и экстремальных видов спорта: восхождение на высочайшие вершины, пешие походы по лесным чащам, заросшим каменным дубом и соснами, спуски по бурным рекам и отвесным скалам. Серра-де-Трамунтана всем подарит незабываемые впечатления.

 

РАЙ, КОТОРЫЙ ЕЩЕ ПРЕДСТОИТ УЗНАТЬ

Серра-де-Трамунтана не перестает удивлять. Она вызывает одинаковое восхищение и у тех, кто видит ее первый раз, и у тех, кто хранит ей верность и возвращается к ней, и у тех, кто решает здесь поселиться и стать частью ее жизни и ее среды.

 

ДОБРО ПОЖАЛОВАТЬ В СЕРРА-ДЕ-ТРАМУНТАНА

Эту горную цепь, занесенную ЮНЕСКО в 2011 году в список Всемирного наследия человечества, можно назвать географическим сокровищем самого крупного из испанских Балеарских островов. И пейзажи, и культура этой местности никого не оставят равнодушным.

 

 

 

 

 

 

MUNICIPIOS QUE CONFORMAN LA SERRA DE TRAMONTANA:

 

ALARÓ

http://www.ajalaro.net/

 

ANDRATX

http://www.andratx.cat/portal/principal4.jsp?codResi=1&language=es

 

POLLENÇA

http://www.ajpollenca.net

 

BANYALBUFAR

http://www.ajbanyalbufar.net/index.es.html

 

ESTELLENCS

http://www.ajestellencs.net

 

SELVA

http://www.ajselva.net

 

DEIÀ

http://www.ajdeia.net

 

VALLDEMOSSA

http://www.ajvalldemossa.net

 

BUNYOLA

http://www.ajbunyola.net

 

FORNALUTX

http://www.ajfornalutx.net

 

ESPORLES

http://www.ajesporles.net

 

CALVIÀ

http://www.calvia.com/responsive/principal.plt?KPAGINA=21&KIDIOMA=2

 

PUIGPUNYENT

http://www.ajpuigpunyent.net

 

LLOSETA

http://www.ajlloseta.net

 

SANTA MARIA DEL CAMI

http://www.ajsantamariadelcami.org

 

CAMPANET

http://www.ajcampanet.net

 

MANCOR DE LA VALL

http://www.ajmancordelavall.net

 

 

https://www.palma.cat/portal/PALMA/home.jsp?codResi=1

 

 

TURISMO CULTURAL

 

CARTA INTERNACIONAL SOBRE TURISMO CULTURAL La Gestión del Turismo en los sitios con Patrimonio Significativo (1999)

Adoptada por ICOMOS en la 12a Asamblea General en México, octubre de 1999.

INTRODUCCIÓN
El Espíritu de la Carta

En su más amplio sentido, el Patrimonio natural y cultural pertenece a todos los pueblos. Cada uno de nosotros tiene el derecho y la responsabilidad de comprender, valorar y conservar sus valores universales.

El concepto de Patrimonio es amplio e incluye sus entornos tanto naturales como culturales. Abarca los paisajes, los sitios históricos, los emplazamientos y entornos construidos, así como la biodiversidad, los grupos de objetos diversos, las tradiciones pasadas y presentes, y los conocimientos y experiencias vitales. Registra y expresa largos procesos de evolución histórica, constituyendo la esencia de muy diversas identidades nacionales, regionales, locales, indígenas y es parte integrante de la vida moderna. Es un punto de referencia dinámico y un instrumento positivo de crecimiento e intercambio. La memoria colectiva y el peculiar Patrimonio cultural de cada comunidad o localidad es insustituible y una importante base para el desarrollo no solo actual sino futuro.

En estos tiempos de creciente globalización, la protección, conservación, interpretación y presentación de la diversidad cultural y del patrimonio cultural de cualquier sitio o región es un importante desafío para cualquier pueblo en cualquier lugar. Sin embargo, lo normal es que cada comunidad en concreto o grupo implicado en la conservación se responsabilice de la gestión de este patrimonio, teniendo en cuenta las normas internacionalmente reconocidas y aplicadas de forma adecuada.

Un objetivo fundamental de la gestión del Patrimonio consiste en comunicar su significado y la necesidad de su conservación tanto a la comunidad anfitriona como a los visitantes. El acceso físico, intelectual y/o emotivo, sensato y bien gestionado a los bienes del Patrimonio, así como el acceso al desarrollo cultural, constituyen al mismo tiempo un derecho y un privilegio.

Esto conlleva la responsabilidad de respetar los valores del Patrimonio Natural o Cultural, así como los intereses y patrimonios de la actual comunidad anfitriona, de los pueblos indígenas conservadores de su patrimonio o de los poseedores de propiedades históricas, así como la obligación de respetar los paisajes y las culturas a partir de las cuales se ha desarrollado el Patrimonio.

La Interacción dinámica entre el Turismo y el Patrimonio Cultural

El Turismo nacional e internacional sigue siendo uno de los medios más importantes para el intercambio cultural, ofreciendo una experiencia personal no sólo acerca de lo que pervive del pasado, sino de la vida actual y de otras sociedades. El Turismo es cada vez más apreciado como una fuerza positiva para la conservación de la Naturaleza y de la Cultura. El Turismo puede captar los aspectos económicos del Patrimonio y aprovecharlos para su conservación generando fondos, educando a la comunidad e influyendo en su política. Es un factor esencial para muchas economías nacionales y regionales y puede ser un importante factor de desarrollo cuando se gestiona adecuadamente.

Por su propia naturaleza, el Turismo ha llegado a ser un complejo fenómeno de dimensiones políticas, económicas, sociales, culturales, educativas, biofísicas, ecológicas y estéticas. Se pueden descubrir numerosas oportunidades y posibilidades conociendo la valiosa interacción existente entre los deseos y expectativas de los visitantes, potencialmente conflictivas, y de las aspiraciones y deseos de las comunidades anfitrionas o locales.

El Patrimonio natural y cultural, la diversidad y las culturas vivas constituyen los máximos atractivos del Turismo. El Turismo excesivo o mal gestionado con cortedad de miras, así como el turismo considerado como simple crecimiento, pueden poner en peligro la naturaleza física del Patrimonio natural y cultural, su integridad y sus características identificativas. El entorno ecológico, la cultura y los estilos de vida de las comunidades anfitrionas, se pueden degradar al mismo tiempo que la propia experiencias del visitantes.

El turismo debería aportar beneficios a la comunidad anfitriona y proporcionar importantes medios y motivaciones para cuidar y mantener su Patrimonio y sus tradiciones vivas. Con el compromiso y la cooperación entre los representantes locales y/o de las comunidades indígenas, los conservacionistas, los operadores turísticos, los propietarios, los responsables políticos, los responsables de elaborar planes nacionales de desarrollo y los gestores de los sitios, se puede llegar a una industria sostenible del Turismo y aumentar la protección sobre los recursos del Patrimonio en beneficio de las futuras generaciones.

En cuanto autor de esta Carta, ICOMOS, Consejo Internacional de Monumentos y Sitios, se compromete con este desafío en unión con otras organizaciones internacionales y con la industria del Turismo.

Objetivos de la Carta

Los objetivos de la Carta Internacional de Turismo Cultural, son:

  • Facilitar y animar a cuantos están involucrados en la gestión y conservación del Patrimonio para que transmitan su importancia tanto a la comunidad anfitriona como a los visitantes.
  • Facilitar y animar a la industria del Turismo para que éste se promueva y gestione con la finalidad de respetar y acrecentar el Patrimonio y las culturas vivas de las comunidades anfitrionas.
  • Facilitar y animar al diálogo entre los intereses de la conservación del Patrimonio y los intereses de la industria del Turismo, acerca de la importancia y frágil naturaleza de los sitios con Patrimonio, sus variados objetos y sus culturas vivas, incluyendo la necesidad de lograr un desarrollo sostenible para ambos.
  • Animar a las partes interesadas para formular planes y políticas concretas de desarrollo, objetivos mensurables y estrategias para la presentación e interpretación de los sitios con Patrimonio y sus actividades culturales para su defensa y conservación.

Además,
• La Carta apoya otras iniciativas abiertas por ICOMOS, por otras instituciones

internacionales y por la industria del Turismo para mantener la integridad del Patrimonio, su gestión y su conservación.

  • La Carta anima al compromiso entre todos aquellos que tengan intereses relevantes o intereses ocasionalmente en conflicto, responsabilidades y obligaciones, para que se esfuercen en poner de acuerdo sus objetivos.
  • La Carta anima a que las partes interesadas formulen pautas detalladas que faciliten la puesta en práctica de los Principios de esta Carta, de acuerdo con las peculiares circunstancias de cada una de ellas, o según las exigencias planteadas por las comunidades u organizaciones pertinentes.

PRINCIPIOS DE LA CARTA DE TURISMO CULTURAL Principio 1

Desde que el Turismo nacional e internacional se ha convertido en uno de los más importantes vehículos para el intercambio cultural, su conservación debería proporcionar oportunidades responsables y bien gestionadas a los integrantes de la comunidad anfitriona así como proporcionar a los visitantes la experimentación y comprensión inmediatas de la cultura y patrimonio de esa comunidad.

1.1

El Patrimonio natural y cultural es al mismo tiempo un recurso material y espiritual y ofrece una perspectiva de desarrollo histórico. Desempeña un papel importante en la vida moderna y el público en general debería tener acceso tanto físico como intelectual y/o emotivo a este Patrimonio. Los programas para la protección y conservación del patrimonio natural y cultural en sus características físicas, en sus valores intangibles, expresiones culturales contemporáneas y sus variados contextos, deberían facilitar a la comunidad anfitriona y al visitante, de un modo equilibrado y agradable, la comprensión y el aprecio de los significados de este Patrimonio.

1.2

Los aspectos individualizados del patrimonio natural y cultural tienen diversos niveles de significación, algunos de valor universal, otros de importancia nacional, regional o local. Los programas de interpretación deberían presentar estos significados de manera relevante y accesible para la comunidad anfitriona y para el visitante, usando métodos apropiados, atractivos y actuales en materia de educación, medios informativos, tecnología y desarrollo personal, proporcionando información histórica, cultural, además de información sobre el entorno físico.

1.3

La interpretación y presentación de los programas debería proporcionar un alto nivel de conciencia pública y el soporte necesario para la supervivencia del Patrimonio natural y cultural a largo plazo.

1.4

Los programas de interpretación deberían proporcionar el significado de los sitios del Patrimonio y de sus tradiciones y prácticas culturales así como ofrecer sus actividades dentro del marco tanto de la experiencia del pasado como de la actual diversidad cultural de la comunidad anfitriona y de su región, sin olvidar las minorías culturales o grupos lingüísticos. El visitante debería siempre estar informado acerca de la diversidad de los valores culturales que pueden adscribirse a los distintos bienes patrimoniales.

Principio 2

La relación entre los sitios con Patrimonio y el Turismo, es una relación dinámica y puede implicar valoraciones encontradas. Esta relación debería gestionarse de modo sostenible para la actual y para las futuras generaciones.

2.1

Los sitios con Patrimonio tienen un valor intrínseco para todo el mundo por constituir la base de la diversidad cultural y del desarrollo social. La protección y conservación a largo plazo de las culturas vivas, de los sitios con Patrimonio, de sus variados objetos, de su integridad física y ecológica y de su contexto medioambiental, debería ser un componente esencial en el desarrollo de las políticas sociales, económicas, políticas, culturales y turísticas.

2.2

La interacción entre los recursos o valores del Patrimonio y el Turismo es dinámica y está en continuo cambio, generando para ambos oportunidades y desafíos así como potenciales situaciones conflictivas. Los proyectos turísticos, sus actividades y su desarrollo, deberían conseguir resultados positivos y minimizar los impactos negativos para el Patrimonio y para los modos de vida de la comunidad anfitriona, al mismo tiempo que deberían responder a las necesidades y expectativas del visitante.

2.3

La conservación, la interpretación y los programas de desarrollo turístico deberían basarse en la diáfana comprensión de los aspectos específicos y significativos del Patrimonio en cada sitio en particular, a menudo complejos y conflictivos. Es importante la continua investigación y el asesoramiento para lograr una permanente comprensión y aprecio de estos significados.

2.4

Es importante conservar la autenticidad de los sitios del Patrimonio y de la variedad de sus objetos. La autenticidad constituye un elemento esencial del significado cultural expresado a través de los materiales físicos, del legado de la memoria y de las tradiciones intangibles que perduran del pasado. Los programas deberían presentar e interpretar la autenticidad de los sitios y de sus experiencias culturales para mejorar el aprecio y la comprensión del patrimonio cultural.

2.5

Los proyectos e infraestructuras y los proyectos para el desarrollo turístico deberían tomar en cuenta la dimensión social, estética y cultural, los paisajes naturales y culturales, las características de su biodiversidad, así como los amplios contextos visuales de los sitios con Patrimonio. Deberían utilizarse preferentemente los materiales propios de cada localidad y tomar en cuenta los estilos de la arquitectura local y de la tradición vernacular.

2.6

Antes de que un creciente turismo promueva o desarrolle sitios con Patrimonio, los planes de gestión deberían sopesar los valores naturales y culturales de estos recursos. Los planes de desarrollo deberían establecer límites adecuados para que el cambio sea asumible, sobre todo en relación al impacto que un excesivo número de visitantes puede producir en las características físicas del Patrimonio, en su integridad ecológica, en la diversidad del Sitio, en los sistemas de transporte y acceso y en el bienestar social, económico y cultural de la comunidad anfitriona. Si el previsible nivel de cambio es inaceptable, deberían modificarse los planes de desarrollo que se propongan.

2.7

Deberían elaborarse programas de evaluación continua para valorar los impactos progresivos de las actividades turísticas y de los planes de desarrollo en cada Sitio o comunidad.

Principio 3

La Planificación de la conservación y del turismo en los Sitios con Patrimonio, debería garantizar que la Experiencia del Visitante le merezca la pena y le sea satisfactoria y agradable.

3.1

Los programas de Conservación del Patrimonio y los del Turismo, deberían ofrecer

contenidos de máxima calidad para optimizar la comprensión del visitante a cerca de las características significativas del Patrimonio y la necesidad de su protección, haciéndole capaz de disfrutar adecuadamente de su visita.

3.2

Los visitantes deberían poder experimentar los sitios con Patrimonio de modo tranquilo y a su propio ritmo, si éste es su deseo. De todos modos, pueden ser necesarios itinerarios especiales de circulación de visitantes para minimizar los impactos sobre la integridad y constitución física del Sitio y de sus características naturales o culturales.

3.3

El carácter sagrado de los sitios con significación espiritual así como sus prácticas y tradiciones, constituyen un importante punto de reflexión para los gestores de los sitios, los visitantes, los legisladores, los planificadores y los operadores turísticos, Se debe animar a los visitantes para que se comporten como huéspedes bienvenidos, respetando los valores y el estilo de vida de la comunidad anfitriona, rechazando el producto de posibles robos o el comercio ilícito de propiedades culturales, comportándose de manera que inciten a ser nuevamente bienvenidos si alguna vez regresan.

3.4

La planificación de actividades turísticas debería ofrecer al visitante posibilidades adecuadas de confort, seguridad y de sentirse a gusto, de modo que aumente el disfrute de la visita sin impacto negativo para las características significativas o ecológicas del sitio.

Principio 4

Las comunidades anfitrionas y los pueblos indígenas deberían involucrarse en la planificación de la conservación del Patrimonio y en la planificación del Turismo.

4.1

Deberían respetarse los derechos e intereses de la comunidad anfitriona, local y regional, así como a los propietarios y a los pueblos indígenas implicados que ejercen derechos o responsabilidades tradicionales sobre su propio territorio y sitios significativos. Todos ellos deberían involucrarse en el proceso de establecer objetivos, estrategias, políticas y métodos para la identificación, conservación, gestión, presentación e interpretación de sus propios recursos patrimoniales, de sus prácticas culturales y de sus actuales expresiones culturales, dentro del contexto turístico.

4.2

Cuando el Patrimonio de un Sitio o región concretos pueda tener una dimensión universal, deberían respetarse las necesidades y los deseos de las diversas comunidades o pueblos indígenas para restringir o administrar la región y el acceso físico, espiritual o intelectual a determinadas prácticas culturales, conocimientos, creencias, actividades, objetos o lugares.

Principio 5

Las actividades del Turismo y de la conservación del Patrimonio deberían beneficiar a la comunidad anfitriona.

5.1

Los legisladores deberían promover medidas para una equitativa distribución de los beneficios del Turismo de modo que éstos sean repartidos entre los diversos países o regiones, aumentando los niveles de desarrollo económico y contribuyendo a erradicar la pobreza cuando así sea necesario.

5.2

La gestión de la conservación del patrimonio y de las actividades turísticas debería proporcionar beneficios equitativos de carácter económico, social y cultural a los hombres y mujeres de la comunidad anfitriona, a todos los niveles, a través de la educación, la

formación y la creación de oportunidades de empleo a tiempo completo.

5.3

Una parte significativa de la renta proveniente de los programas turísticos en Sitios con Patrimonio, debería dedicarse a la protección, conservación y presentación de los propios Sitios, incluyendo sus contextos naturales y culturales. Cuando así sea posible, los visitantes deberían ser informados acerca de esta distribución de la renta.

5.4

Los programas turísticos deberían alentar la formación de los intérpretes y guías del Sitio provenientes de la propia comunidad anfitriona, para aumentar la capacidad de la población local en la presentación e interpretación de sus propios valores culturales.

5.5

Los programas educativos y de interpretación del Patrimonio entre las personas de la comunidad anfitriona deberían involucrar a los interpretes locales. Los programas deberían promover el conocimiento y el respeto de su patrimonio, animando a los hombres y mujeres de la comunidad a interesarse en el cuidado y la conservación del mismo.

5.6

La gestión de la conservación del Patrimonio y de los programas de Turismo debería incluir la educación y posibilidades de formación para los legisladores, planificadores, investigadores, diseñadores, arquitectos, intérpretes, conservadores y operadores turísticos. Los participantes en estos programas de formación deberían ser incitados para comprender y ayudar a resolver los puntos de vista, a menudo conflictos, y los problemas a los que se enfrentan el resto de sus colegas.

Principio 6

Los programas de promoción del Turismo deberían proteger y ensalzar las características del Patrimonio natural y cultural.

6.1

Los programas de promoción del Turismo deberían producir expectativas reales e información responsable en los visitantes potenciales, acerca de la cultura específica y de las características patrimoniales del Sitio o de la comunidad.

6.2

Los Sitios y las colecciones de diversos objetos de significación patrimonial deberían promocionarse y gestionarse de modo que se proteja su autenticidad y aumente la vivencia del visitante, diluyendo los flujos de visita pública en las llegadas al Sitio y evitando el excesivo número de visitantes al mismo tiempo.

6.3

Los programas de promoción del Turismo deberían proporcionar correcta distribución de beneficios y amortiguar la presión sobre los Sitios más visitados animando al visitante a experimentar otros diversos aspectos del patrimonio cultural y natural de la región o localidad.

6.4

La promoción, distribución y venta de recuerdos locales y otros productos deberían ofrecer una razonable contrapartida social y económica a la localidad anfitriona y asegurar al mismo tiempo que no se degrada su propia integridad cultural.

 

 

 

Qué es turismo cultural

Cultural tourism is one of the largest and fastest-growing global tourism markets. Culture and creative industries are increasingly being used to promote destinations and enhance their competitiveness and attractiveness.

El turismo cultural, que se fundamenta en la utilización o conversión de bienes patrimoniales (naturales o culturales) y de producciones culturales en recursos de atracción turística, ha estado identificado por el investigador en turismo Richards, como uno de los elementos clave del “nuevo turismo”, que tiene que remplazar el “viejo” turismo de masas, de forma que, el “nuevo turismo” se tiene que caracterizar por la sensibilidad cultural y el respeto al medio ambiente. Richards lo define como el que permite aprender sobre la cultura de destino y adquirir experiencias nuevas según las formas de cultura que consumen.

El turismo cultural no solo se refiere a sitios o monumentos, si no que se encuentra estrechamente relacionado con el concepto de cultura. Si aceptamos que la cultura es el conjunto de aquello que las personas piensan (actitudes, creencias, ideas y valores), hacen (modelos de comportamiento, estilos de vida) y han construido (productos culturales), entonces la cultura se compone de procesos (las ideas y los estilos de vida de la gente), y de los resultados de estos procesos (construcciones materiales, entorno, costumbres…). Considerando esto, el turismo cultural también implica, además de la concepción tradicional de visitar sitios y monumentos, el ejercicio del estilo de vida de los sitios visitantes.

Definiciones de turismo cultural

Distintas organizaciones internacionales (Unesco, Consejo de Europa, Comisión Europea) han definido el turismo como el conjunto de desplazamientos de personas hacia un destino cultural específico fuera de su lugar habitual de residencia. Según el investigador Marcel Ges, el deseo de cultura es una motivación que puede establecer la diferencia entre la elección de un destino o otro.

En lo que no hay consenso es en la definición de turista cultural. Así, Marion Bywater identifica tres tipos de turistas culturales:

  • turista cultural genuino (interesado en las actividades culturales, pero minoritario)
  • turista (interesado en hacer una vez en la vida una visita a un sitio especial)
  • el turista que quiere tener entre sus visitas una atracción cultural.

Así, tenemos que considerar que, como mínimo, hay 2 aspectos básicos para poder establecer elementos válidos de definición:

  • El turismo cultural no se limita al patrimonio historico-artístico, si no que también comprende las culturas populares, la producción artística y la arquitectura contemporánea.
  • En cualquiera de los productos turísticos hay un determinado consumo de la oferta cultural.

 

 

Turismo y economía

 

Impactos económicos internacionales

Actualmente es aceptado que el turismo internacional constituye uno de los flujos de comercio global más importantes. Como actividad heterogénea y de múltiples facetas, es difícil precisar el valor del turismo internacional. Probablemente sea el sector más importante de la economía a nivel mundial. Se ha tratado de una actividad resistente, menos sensible a las fluctuaciones económicas que otros factores, y no existe fundamento para pensar que la demanda global futura vaya a ir en retroceso. El turismo internacional ejerce dos impactos fundamentales:

  • En el comercio.  El impacto sobre el comercio es propio de la demanda turística. Cuando los turistas viajan para conocer países, el acto de viajar por sí mismo estimula el comercio. Así, la mayoría de viajeros de larga distancia utilizan el avión y a la vez ese avión ha sido fabricado en EEUU y después exportados a otros países. Una vez en el destino el turista podría utilizar un alojamiento de propiedad extranjera y consumir comidas y bebidas suministradas asimismo por empresas foráneas. Por ejemplo, un turista alemán de visita a Sri Lanka podría llegar con Air Lanka utilizando un avión DC10 (fabricado en EEUU), quedarse en un hotel de propiedad y dirección extranjera, beber vino francés y whisky escocés y comer carne australiana. En consecuencia, para el país receptor del turista, estas importaciones representan pérdidas. En cambio para la economía internacional, , constituyen oportunidades de negocio y generan exportaciones.
  • En la redistribución. El impacto distributivo del turismo internacional consiste en que la mayoría de turistas internacionales proceden de países desarrollados con ingresos elevados y gastan parte de su renta disponibles en países de renta inferior mediante la actividad turística. De esta forma, una parte de la renta de los países más ricos es redistribuida por otros países a través del turismo, dándose la circunstancia de que muchos de estos países están en vías de desarrollo. Tal es el caso de los países más ricos de Europa Occidental y América del Norte, que son verdaderos generadores de turistas, pues fomentan entre sus ciudadanos los viajes al extranjero como una forma de reducir y redistribuir el superávit de sus balanzas de pagos. Por su parte, para los países en vías de desarrollo, el turismo supone una de las pocas oportunidades a su alcance para desarrollar sus exportaciones sin aranceles, sin contar otros impactos específicos que pueda aportar en tales países receptores.

 

El turismo cultural interviene de forma muy especial allí donde se precisa de una reestructuración económica. La cultural y el patrimonio han sido incorporados con un papel predominante a los discursos regeneracionistas tales como los desplegados en zonas rurales deprimidas o en los programas de rehabilitación urbana de las ciudades posindustriales (Liverpool, Bilbao…). La reducción progresiva de espacios cultivados en Europa amenaza con el éxodo masivo a las ciudades si no se desarrollan políticas que fijen a la población rural aportándole alternativas económicas. Ante la disminución del trabajo y el aumento del tiempo libre, las industrias culturales se presentan como la tabla de salvación. Pero ¿existe una perfecta ecuación patrimonio=desarrollo? ¿Los ingresos de entrada a museos son una aportación económica sustancial por sí mismos? ¿Hasta qué punto las inversiones en turismo cultural generan empleo y mejoran el tejido económico de las ciudades receptoras?

La economía de la cultura es una disciplina que solo ha empezado a desarrollarse en España durante los últimos años y que concita cada vez más interés entre los economistas. Y este interés surge del hecho de que las industrias culturales puedan convertirse a la vuelta de unos pocos años en las que más volumen de negocio realicen a nivel mundial, más incluso que la industria de armamento o la petrolera.

 

 

http://whc.unesco.org/en/

 

Cultural Landscape of the Serra de Tramuntana

https://whc.unesco.org/en/list/1371

 

 

 

The cultural landscape of the Serra de Tramuntana constitutes a significant example of the Mediterranean agricultural landscape, which, after centuries of transformations of the steep terrain morphology to exploit the scarce available resources and thanks to the specific orogenetic, climatic and vegetation conditions, has been made productive and well-adapted to human settlement. The system of terraces and cobbled road network, common to many Mediterranean landscapes, is here combined with an articulated network of devices for the management of water, revolving around farming units of feudal origins. Several villages, churches, sanctuaries, towers, lighthouses and small dry-stone structures punctuate the terraced landscape and contribute to its actual character.

Criterion (I)

The landscape of the Serra de Tramuntana eminently exemplifies the interchange between the Muslim and Christian cultures, which is representative of the Mediterranean area, in the combination of the Arabic water harvesting and management technology with the agricultural know-how and the territorial control system introduced by the Christian conquerors, who took over the island of Mallorca in 13th century AD. By this cultural interaction, a terraced agricultural landscape was created, featured by an articulated waterworks network, orchards, vegetable gardens and olive groves, which were earlier organised around small farm holdings, and later in large estates (posesiones) and which nowadays make up the physical and functional features of the Serra de Tramuntana.

Criterion (II)

The cultural landscape of the Serra de Tramuntana represents a spectacular, peculiar example of a terraced. farmed landscape which combines an interconnected and highly specialised system of waterworks for collecting and storing water, featuring qanats, that are underground channels to harvest and transport water, canals, ditches, storage basins, with a system of terraces supported by dry-stone walls so as to make possible the cultivation of vegetables as well as fruit and olive trees in the terraced plots and including a sophisticated drainage system to avoid soil erosion.

Criterion (III)

The settlement pattern of the Tramuntana area bears significant witness to human adaptation to difficult environmental conditions, which has ingeniously made a region with scarce resources, both in term of land and water, suitable for farming and living. The feudal land subdivision system, applied to extreme orographic conditions, combined with the sophisticated waterworks technology of Arabic origins has resulted in complex farming units. Their land distribution and use pattern, comprising rocky areas on the tops of mountains, strips of woodland, slopes with terraces, extensive grazing land, fields for reaping, vineyards or fruit crops on flatter land, ensured over time the full exploitation of the existing resources. The Tramuntana area thus pays testimony to the continuous evolution of human settlement in a rugged and steep area of the island.

Integrity

The property is characterized by a high level of uniformity, in which the defining elements – the terraced land arrangements, the olive groves, the spatial organization in rural estates and the water supply network – retain their visual integrity to a considerable extent. The functional and socio-economical integrity, however, is today fragile due to the progressive increase of tourism and the possibly related development pressures. The entire Tramuntana district, witness to the same historical and development processes, acts as the buffer zone of the property. Today, the property does not seem to suffer from immediate development pressure, although the highly populated buffer zone may pose threats to the nominated property and these should be carefully monitored over time.

Authenticity

The property bears credible witness to the historical, cultural and socio- economical processes that have taken place in the Tramuntana area, gradually modifying the landscape to make it productive, and have shaped its actual aspect, although these traditional dynamic processes are declining in favour of tourism activities. The setting still exhibits a strong continuity with past layouts and the aesthetic qualities of this landscape have been appreciated by well-known artists and intellectuals who have contributed to amplify its evocative value. Traditional skills for the building and repair of the dry-stone structures have been consciously maintained through the establishment of a school of dry-stone masonry, to counter the changes brought by social and economic change.

Protection and management requirements

The property has been declared a “Picturesque Setting” and formally protected via a decree since 1972 (Decree 984/1972). Following the approval of the Spanish Historic Heritage Act (1985) and of the Balearic Historic Heritage Act (1998), the property has been further protected by designating a number of “Items of Cultural Interest” (Bien de Interes Cultural, BIC) according to the national and regional legislations. Further BIC declarations for Biniaraix, Ullarò and Galilea have been initiated and should be concluded. The Balearic Act (1991) governing natural spaces and urban planning regulations provides for the identification of areas to be protected for their ecological, geological and landscape values. The pivotal instrument for spatial planning is the Mallorca Spatial Plan (2004), which acknowledges the cultural and natural values of the Tramuntana Area and regulates the human settlement and land-use, taking into account heritage features, values and vocations of different areas, existing activities and the protection of the environment. Further plans related to specific areas in force are, i.e., the Plan for the Regulation of the Tramuntana Area’s Natural Resources (2007) and the Special Plans for the Protection of the Historic Site of Archduke Ludwig Salvator’s Estate (2002), of the Dry-Stone Route (2008), of Artà-Lluc Route (2008),of the Historic Artistic Architectural, Ecological and Scenic Value of the Municipality of Deià, of the Villages of Lluc, Escorca and of the Historic Centre of Pollença. Completion and enforcement of the other special plans for the protection of places with cultural values, especially of the water management systems and devices, should be envisaged.

The Consortium ’Serra de Tramuntana Paisatge Cultural’ is the body established in 2010 for the management of the site and its buffer zone; it should be made fully operational. It is currently composed of the regional government of the Balearic Islands and the Council of Mallorca, and aims at coordinating all the different cultural and natural policies, which are being implemented in the Serra de Tramuntana. It also includes a coordinating institution for the involvement of local stakeholders.

The Management Plan for the property stems from the Mallorca Spatial Plan and has been conceived as a comprehensive instrument alternative to other plans for the area by which to establish strategies and coordinate all activities within. It should be approved by the Consortium “Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial”, responsible for the implementation of the Plan. Strategies to sustain the agricultural activities within the property and its buffer zone and to control the impact of the development of tourism activity should be envisaged to strengthen traditional agricultural activities, thus ensuring the sustainability of this landscape. Clarifications of responsibilities in monitoring are also advisable.

 

Cultuurlandschap van Serra de Tramuntana

Het cultuurlandschap van Serra de Tramuntana ligt op een steil berggebied parallel aan de noordwestelijke kust van het eiland Mallorca. Het landschap is gevormd door duizenden jaren van landbouw in een omgeving met beperkte middelen en toont een verfijnd netwerk van waterwerken in de buurt van boerderijen en gebouwen van feodale oorsprong. Het cultuurlandschap toont de uitwisseling tussen islamitische en christelijke culturen. Door deze culturele interactie ontstond een terrasvormig agrarisch landschap met een netwerk van moestuinen en olijfgaarden.

 

http://www.arrivo.ru/unesco/kulturnyiy-landshaft-serra-de-tramuntana.html

 

http://whc.unesco.org/ru/list/1371

 

Культурный ландшафт Серра-де-Трамунтана

расположен на крутом горном хребте, протянувшемся параллельно северо-западному побережью острова Майорка. Тысячелетия сельского хозяйства в условиях ограниченных ресурсов преобразили местность. Здесь сложилась развитая система управления водой, циркулирующей по границам бывших феодальных владений. Ландшафт замечателен своими сельскохозяйственными террасами и взаимосвязанной системой водоснабжения, включающей водяные мельницы, а также сухими сооружениями из камня и фермами.

 

 

https://whc.unesco.org/fr/list/1371/

 

Paysage culturel de la Serra de Tramuntana

 

 

Paysage culturel de la Serra de Tramuntana

Le paysage culturel de la Serra de Tramuntana est situé sur une chaîne de montagnes aux versants abrupts se déployant le long de la côte nord-ouest de l’île de Majorque. Des millénaires d’agriculture dans un environnement offrant de maigres ressources ont transformé la morphologie du terrain et fourni un réseau articulé de dispositifs de gestion de l’eau desservant des exploitations agricoles d’origine féodale. Le bien se caractérise par une agriculture en terrasse et des structures hydrauliques interconnectées, notamment des moulins à eau, ainsi que des constructions en pierres sèches et des fermes.

 

 

 

Valeur universelle exceptionnelle

Brève synthèse

Le paysage culturel de la Serra de Tramuntana est un important exemple de paysage agricole méditerranéen qui, après des siècles de transformations de la morphologie escarpée du terrain pour exploiter les maigres ressources disponibles, et grâce aux conditions orogéniques, climatiques et à la végétation spécifique, a été rendu productif et bien adapté à l’installation humaine.Le système des terrasses et le réseau de routes pavées, communs à beaucoup de paysages méditerranéens, sont associés à un réseau articulé de dispositifs pour la gestion de l’eau desservant des exploitations agricoles d’origine féodale. Le paysage en terrasses est ponctué de villages, d’églises, de sanctuaires, de tours et de phares, ainsi que de petites structures de pierre sèche, qui contribuent à son caractère actuel.

 

 

 

http://www.serradetramuntana.net/de/kultur

Die Geschichte, die Tradition, die Religion und die Gedenkstätten – unsere Kultur.

 

Die Gemeinden der Serra de Tramuntana besitzen ein umfassendes Erbe an Festlichkeiten, das religiöse und heidnische Feste oder Gedenkfeste umfasst. In dem Kulturkalender nimmt die Musik eine wichtige Rolle ein. Die Aufführungen finden an großartigen Schauplätzen wie Son Marroig oder dem Torrent de Pareisstatt. Ein großer Teil des künstlerischen Erbes kann man in Museen entdecken, die das Erbe von Generationen bewahren, mit Ausstellungen aus den Bereichen Archäologie, Sakralkunst und zeitgenössischer Kunst sowie Gemälden und Skulpturen von Künstlern, deren Werke die Eindrücke wiedergeben, die ihnen die Serra vermittelt. Ebenfalls zum kulturellen Erbe gehören die Spuren von wichtigen Figuren, die für immer mit der Tramuntana verbunden sind, wie König Jakob I., der Mystiker Ramon Llull, der Erzherzog Ludwig Salvator von Österreich oder das romantische Paar, bestehend aus dem Musiker Frédéric Chopin und der Schriftstellerin George Sand.

 

https://www.unesco.nl/erfgoed/cultuurlandschap-van-serra-de-tramuntana#zoom=3&lat=39.7308&lon=2.69472&layers=TB

 

http://www.ajsoller.net

Sóller

 

Escut de Sóller
 

Vall de Sóller i Puig Major

Localització
Estat Espanya
Autonomia Illes Balears
Illa Mallorca
Municipis 5
Població
Total 13.936 (2017)
• Densitat 328,29 hab/km²
Gentilici Solleric, sollerica
Geografia
Superfície 42,45 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 56 m
Limita amb  
Història
Patró Sant Bartomeu
Organització i govern
• Alcalde Carlos Simarro Vicens
Indicatius
Codi postal 07100
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 07061
Altres dades
Agermanament  
Web Lloc web oficial

Sóller (pronunciat [‘soʎə] o so-yer) és un municipi situat a la costa nord-oest de l’illa de Mallorca. Està situat en una vall, a la serra de Tramuntana i limita amb els municipis de Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola.

Contingut

Població

Té un tren que l’enllaça amb la capital de l’Illa de Mallorca, Palma. També hi ha un túnel (que dia 29/12/2017 deixà de ser de pagament) per carretera, que l’uneix amb la capital. Per aquesta vall també hi discorre la carretera AndratxPollença. A més, Sóller compta amb un port marítim, el port de Sóller. Són famoses les seves cases construïdes per emigrants retornats rics a la ciutat, a principi del segle XX. Actualment el principal mitjà de vida és el turisme; tot i que té abundosos conreus d’hortalisses, cítrics i oliveres, els preus baixos han perjudicat molt els darrers anys l’activitat agrícola. Així i tot, té dues tafones en ús, una d’elles a la cooperativa “Sant Bartomeu”.

Comprèn cinc nuclis de població:

Entitat de població Habitants (2007)
Biniaraix 499
L’Horta 1.558
El Port de Sóller 2.724
Sóller 8.410
Alconàsser 3
Font: Municat

Alconàsser

Alconàsser (39° 46′ 33.03″ N, 2° 40′ 1.139″ E) és una antiga alqueria del municipi, situada prop de la mar. Té una font i una petita platja. Està documentada en el segle XV.

Història

 

 

Cas Xicu

S’hi trobaren vestigis de l’època talaiòtica, dels primitius balears a Muleta, que es remunten a una època compresa entre els anys 5200 i 2700 aC. Al museu de Mallorca hi ha tres estàtues de bronze trobades a la Roca Roja (segles IV-III aC) d’una divinitat bèl·lica de la prehistòria balear, popularment coneguda com a “Mars Baliaricus”, però que sembla tenir més relació amb la divinitat púnica coneguda com a “Rexef”, mena de conjunció de les característiques dels déus “Ares-Hermes” (Mart-Mercuri).

L’11 de maig de 1561 una coalició de corsaris algerians, comandats per Otxali i Iusuf-Arrais formaren una esquadra molt potent de 22 galiots, per atacar Mallorca.

L’armada, abans d’arribar a Mallorca, va proveir-se d’aigua a Eivissa. Això féu que els mallorquins rebessin l’avís que l’atac començaria per Sóller, per la qual cosa el virrei, Guillem de Rocafull, envià un advertiment al capità de Sóller, Joan Angelats, i als comandaments de Bunyola, Santa Maria i Alaró per tal que donassin ajut a Sóller.

Els mallorquins sortiren tots cap al Camp de s’Oca, en direcció al Port de Sóller. Desembarcaren uns 1.600 corsaris, sense fer remor, per la qual cosa els guardes de terra no se n’adonaren. Els invasors es dividiren en dos grups: mentre un anà directament cap a la vila, l’altre prengué el camí de sa Figuera, i atacà Sóller pel nord, obtenint un gran botí. Els sollerics que havien sortit cap al Port es veren agafats entre dos focs, decidiren atacar els de la part sud. Després esperaren que el segon grup tornàs carregat amb el botí, dones, i nins, als qui pretenien endur-se com a esclaus. Quan els corsaris se sentiren en perill mataren molts dels presoners, i foren perseguits pels mallorquins fins a les penyes. Cal assenyalar dos fets: les valentes dones de can Tamany que liquidaren amb engany uns pirates, i una partida de bandolers que feren gran destrossa entre els sarraïns, per la qual cosa foren perdonats pel rei Felip II.

Aquests fets es recorden en una festa que es fa el dilluns després del segon diumenge de maig.

Arran dels fets dels corsaris, a partir del segle XVI, s’hi construí la Torre Picada i el Castell del Port. També es fortificà una part del poble. D’aquesta darrera construcció militar només en queda un tros de murada devora l’església parroquial.

Durant la Revolució Industrial, Sóller va arribar a tenir fins a dotze fàbriques i va exportar bona part de la producció (la majoria tèxtil) tant a la resta de Mallorca, com també a França.

Cultura

Les senyes culturals més característiques de Sóller són:

  • Es Firó: és la festa més important i més coneguda de Sóller i recorda el saqueig pirata que va patir Sóller l’11 de maig de 1561. Aquesta festa és característica per les quatre batalles que se celebren (platja d’en Generós, platja d’en Repic, pont d’en Barona i la definitiva a la plaça del poble).
  • Un altre punt fort de la cultura sollerica és el festival internacional folklòric Sa Mostra que, fundat pel grup Aires Sollerics l’any 1980, reuneix grups de tot el món durant una setmana del mes de juliol. Aquest festival dura set dies, en els quals els grups presenten espectacles de ball “mostra” de cara al públic i, a més, se celebren uns “intercanvis” que cerquen l’aprenentatge col·lectiu entre els grups. Els objectius principals de l’organització són mostrar les danses i músiques dels diferents llocs del món, l’intercanvi, la no-competició i el foment del voluntariat. El festival està dins de l’organització de caràcter no lucratiu CIOFF.
  • A l’agost se celebra la festa de Sant Bartomeu, dedicada al patró del poble, amb un espectacle de foc anomenat correfoc en què l’infern pren la Terra. Els dimonis del grup local Esclatabutzes conquisten la plaça de la Constitució després d’una escenografia prèvia. La festa acaba amb el “correaigua”, en què els bombers locals i membres del grup refresquen els assistents que ho desitgin.

 

Escut de Sóller

L’escut tradicional de Sóller (com el que es mostra a la imatge, esculpit a l’Ajuntament) presenta un sol, senyal parlant al·lusiu al nom de la població, sostingut per dos lleons.

La bandera de Sóller és la pròpia de la corona d’Aragó (les quatre barres vermelles sobre fons groc) i enmig, l’escut de Sóller, amb el sol sostengut per dos lleons i,damunt, l’escut dels comtes d’Empúries, senyors feudals de la vall.

Anecdotari[modifica]

Al contrari de la majoria de rondalles mallorquines, en què l’acció ocorre a llocs, i èpoques indeterminats, segons una rondalla recollida per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, a sa Coma, Sóller, hi ha un negret que dóna un munt d’or a qui el trobi. Per trobar-lo l’han d’anar a cercar amb el foc nou.

La serra de Tramuntana, on es troba la Vall de Sóller, li va ser otorgada recentment el distintiu a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Sóller, poble turístic i idíl·lic per excel·lència ha estat visitat al llarg de la seva història per nombrosos presonatges il·lustres, des de Isabel II, passant pels reis actuals ( Felipe VI i Letízia), a actors de Hollywood (Tom Hanks, entre d’altres)

Llocs d’interès

Vegeu també:

 

El Tren de Sóller ara és un tren turístic que uneix el municipi amb Palma, passant a través de la Serra de Tramuntana.

Alguns dels llocs d’interès més rellevants de Sóller són:

  • L’església parroquial de Sant Bartomeu. Construïda abans del 1236, aquest temple ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles. Actualment presenta una estructura barroca (1688-1733), un campanar neogòtic i una façana modernista dissenyada per l’arquitecte Joan Rubió l’any 1904. Al voltant de l’edifici es poden veure restes dels portals i finestres romàniques i de la fortificació emmurallada del segle XVI.
  • El Banc de Sóller. Es va construir l’any 1889 amb els diners dels emigrants. L’edifici és obra de Joan Rubió (1912), típicament modernista. Destaca la doble tribuna volada, el portal de mig punt i el forjat de les finestres.
  • La posada de Can Prohom. La posada és la residència que els grans propietaris agrícoles de la serra de Tramuntana posseïen a la vila. L’estructura barroca civil és pròpia de la Mallorca del segle XVIII. La seva aparença és sòlida, i parca en decoració.
  • La casa de la Lluna. Datada del segle XV, aquesta és una construcció típica de l’arquitectura popular. El més destacable és la figura de marès en baix relleu que representa una lluna.
  • La posada de Moncaire. Aquest palauet residencial és una mostra de l’arquitectura civil barroca en transició al neoclàssic de final del segle XVIII. Cal observar el voladís de teules pintades amb motius geomètrics, vegetals i antropomòrfics de color vermell i blanc.
  • L’església de la Sang. Un temple neoclàssic, senzill i robust que fou reconstruït sobre la primitiva capella dels anys 1564-1572. Està dedicat al Crist de la Sang, una talla policromada de 1556, i a la venerada imatge de la Mare de Déu de la victòria (1572).
  • Can Prunera. És una de les façanes modernistes més artístiques i treballades de Sóller, bastida entre 1909 i 1911. Cal examinar-ne detingudament l’estructura i els nombrosos detalls de pedra, fusta i metall que ornamenten l’edifici.
  • El mercat municipal. La construcció fou projectada per l’arquitecte Francesc Cerdó i inaugurada l’any 1952. És un edifici funcional de planta poligonal amb diverses obertures d’accés i un corredor porticat. Es recomana al vianant que faci un recorregut per l’interior.
  • Can Nou. L’avinguda de Cristòfol Colom està envoltada de jardins i segueix el traçat del torrent Major, que fou cobert l’any 1912. A l’esquerra se situa l’edifici modernista Can Nou, disposa de torreta, amples finestrals amb persianes i balcó balustrat.
  • El Museu del Casal de Cultura. Un modest habitatge familiar amb jardí, construït l’any 1740, que acull actualment el museu etnològic de la ciutat. Recomanam que el visitant dediqui mitja hora per visitar-lo.
  • La Gran Via. Aquesta via urbana inclou el nucli més rellevant d’habitatges enquadrats en els estils modernista i historicista regional. També se situa en aquesta avinguda el centre cultural de Can Dulce.
  • El nucli urbà antic. Els carrers de Vicari Pastor, Murta, Cristòfol Pizà i Sant Antoni són uns dels millors exemples del nucli urbà antic de Sóller. Allunyat dels trànsit de vehicles, el visitant pot copsar els distints estadis de l’evolució urbanística dels darrers tres-cents anys.
  • La plaça d’Espanya. La plaça nasqué al final del segle XIX i es completà l’any 1912 amb el cobriment del torrent Major. El més destacat és el monument als combatents de la Guerra Civil Espanyola (1940), obra de Gabriel Alomar.
  • L’estació de ferrocarril. És l’antiga possessió de Ca’n Mayol (1606), remodelada els anys 1911-1912. A la façana podem veure la làpida dedicada al promotor del ferrocarril de Sóller, Jeroni Estades.[1]
  • El convent dels Sagrats Cors. Des de la plaça d’Espanya, el vianant pot enfilar el carrer d’Isabel II, on destaquen nombroses cases senyorials d’estil modernista i regionalista. Al cap d’amunt es troba el convent dels sagrats Cor (s. XVIII), que disposa d’un claustre i una església barroca.
  • El Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller. Aquest palauet modernista, habilitat com a museu de ciències l’any 1985, acull diverses sales d’exposició temporals o permanents, relacionades amb la zoologia, la botànica i la geologia de Mallorca. El jardí botànic adjunt recull una notable col·lecció de plantes endèmiques de Mallorca, d’altres illes mediterrànies i de les Canàries.
  • El cementiri. És un vertader jardí, ple de flors i plantes verdes; dotat de belles estàtues de gran valor plàstic treballades per artistes de renom. Els terrenys foren beneïts l’any 1814.
  • Situat a 1,2 km de Sóller, és un dels indrets més agradables de la comarca de Sóller. Disposa d’una vista excel·lent sobre la ciutat i manté el caràcter i l’estructura d’un poble de la serra.
  • La parròquia de Sant Ramon. Començada l’any 1938, la nau interior és única i disposa de quatre trams dividits per arcs apuntats des de la base. Són remarcables els retaules laterals.
  • La barriada de Santa Caterina. Típic nucli de població marinera de carrers empedrats molt empinats.
  • L’oratori de Santa Caterina d’Alexandria i el Museu de la Mar. L’oratori és del segle XIII. Fou destruït pels pirates l’any 1542 i reconstruït el 1550. Actualment s’hi troba el Museu de la Mar, un centre d’interpretació i recerca marítima.
  • El barranc de Biniaraix, de gran atractiu per als senderistes per les magnífiques vistes tant del llogaret de Biniaraix com de tota la ruta fins a l’Ofre.
  • La Torre Picada. Torre de defensa i vigilància erigida entre 1614 i 1623 per prevenir els atacs dels pirates.
  • Ses Tres Creus, monument històric situat a una de les muntanyes de la vall, des d’allà podem trobar unes de les millors vistes dels municipi.
  • Mirador de ses Barques.
  • Ruta de pedra en sec. Ruta que proposa descobrir els paisatges construïts amb pedra en sec de la serra de Tramuntana.

Festes i mercats de Sóller

Sóller compta amb un bon grapat de festes i mercats, entre elles hi ha:

Fires i festes populars[modifica]

setembre, festes de la barriada de l’Alqueria del Comte

 

 

 

 

 

 

 

 

http://www.ajescorca.net

 

Salutació del batle

Benvinguts a la pàgina web de l’Ajuntament d’Escorca

Siguin aquestes paraules de benvinguda a la pàgina oficial de l’Ajuntament d’Escorca l’expressió del sentiment de gratitud que tenim cap a tots els que, dia a dia i any rera any, han fet d’aquest municipi una referència cultural i natural de Mallorca.

Volem que aquesta pàgina sigui d’utilitat, tan per a residents com per a visitants del municipi, i que ens ajudi a donar-nos a conèixer al món com a municipi que s’esforça per a seguir essent durant molts d’anys màxim exponent cultural i paisatgístic de la generosa naturalesa i història de Mallorca.

Com a batle d’Escorca, orgullós de poder representar a les persones d’un territori que tan estim i sent, animo a tots els que no sou del municipi a visitar-nos i a gaudir, de forma respectuosa, de l’hospitalitat dels nostres residents, les bondats de les magnífiques muntanyes i costes que ens envolten i les moltes mostres i elements culturals i naturals d’un municipi amb sigles d’història i referent espiritual de Mallorca.

A vosaltres, els meus conciutadans, vos convido a seguir manifestant la vostra hospitalitat envers els visitants, aprofitant totes les oportunitats que tingueu per a contribuir a fer d’Escorca un municipi d’acollida i amabilitat, assegurant d’aquesta manera el benestar i la prosperitat dels nostres fills i descendents.

A tots, residents i visitants, vos convidam a respectar i apreciar el nostre entorn i patrimoni perquè Escorca pugui ser, durant molts d’anys, referent de qualitat de vida i d’experiències enriquidores i inoblidables per a residents i visitants. Per a fer realitat aquest desig i millorar el futur del municipi, sempre ens tindreu al vostre costat.

Moltes gràcies i benvinguts a Escorca!

Antoni Solivellas Estrany 

 

Ajuntament

Municipi

Vés al contingut

 

Direccions i Telèfons

Ajuntament

Plaça Peregrins, 9 – Telèfon 971517005

Dispensari

Plaça Peregrins, 15 – Telèfon 971517053

Jutjat de Pau

Plaça Peregrins, 9 – Telèfon 971517005

Policia Local

Plaça Peregrins, 9 – Telèfon 971517005 / 639758864

Vés al contingut

 

Allotjaments i restaurants

El municipi d’Escorca es el màxim exponent de la vellesa natural de Mallorca. Cada racó d’Escorca és un cúmul de sensacions agradables que ens ajuden a retrobar amb la natura.

Santauri de LLuc

El Santuari de Lluc ofereix un patrimoni cultural únic a Mallorca, i és el símbol i referent espiritual dels malloruqins. Lluc ofereix també tot un seguit de serveis d’allotjament, manutenció i oci. Podreu trobar tota la informació cultural i d’oci de Lluc a www.lluc.net

Restaurants

  • Sa Fonda (Lluc)
  • Ca s’Amitger (Lluc)
  • Font Coberta (Lluc)
  • Café Sa Plaça (Lluc)
  • Can Gallet (Urbanització Es Guix)
  • Es Guix (Urbanització Es Guix)
  • Coll de Sa Bataia (Ctra. Inca – Lluc)
  • Restaurant Escorca (Ctra. Lluc – Sóller)
  • Hotel Sa Calobra (Sa Calobra)
  • Bar Playa (Sa Calobra)
  • Restaurant Mar Azul (Sa Calobra)
  • Restaurant Brisamar (Sa Calobra)
  • Es vergeret (Cala Tuent)

 

 

Avís legalCondicions d’usContacteMapa web – Telèfon: 971 517005 Vés al contingut

 

Història

Escorca és el municipi més emblemàtic de la Serra de Tramuntana, el novè més gran de Mallorca i alhora el menys poblat de l’illa.  Limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Selva, Campanet i Pollença. Al nord, limita amb la mar i té un petit moll entre la desembocadura dels emblemàtics Torrent de Pareis i l’antic nucli de Sa Calobra.

El nom d’Escorca, segons l’historiador Joan Coromines, és derivat  del romànic primitiu skulka, que significa “lloc de guaita, de talia”. Seria per tant, el lloc des d’on, ja abans del període islàmic, es vigilaven es Burgar, s’Entreforc, els torrensde Lluc i des Gorg Blau i es Cosconar, contra els possibles atacs invasors  procedents de les valls dels torrents o de les serres. El topònim figura al Llibre  del repartiment de Mallorca (1232) com Axcorca, una de les alqueries de les muntanyes.

Tot i que la guia dels pobles de Mallorca ens indica que les primeres referències històriques d’Escorca les trobam a la cultura islàmica, la Gran Enciclopèdia de Mallorca ens parla de tres jaciments arqueològics de la prehistòria i història antiga.A l’època prehistòrica, les muntanyes d’Escorca ja foren lloc de poblament, enterrament i culte dels primitius pobladors de l’illa. Existeixen diferents  jaciments arqueològics que ho corroboren.

La  dominació  islàmica, tal  com  evidencia  l’abundant toponímia  que  ha perviscut,  hi  arrelà fortament, sent  l’ocupació  humana  dispersa,  però certament  més  intensa  que  al  període  clàssic,   afavorida per l’expansió ramadera  i pels progressos en l’aprofitament de les aigües.

La conquesta catalana topà amb diverses dificultats,  fins al punt que la totalitat del terme no fou conquerit  fins l’any 1232, a la tercera estada de Jaume I a l’illa   de Mallorca. En el repartiment, les terres d’Escorca correspongueren a la porció    reial i un dels titulars  fou  l’Infant Pere de Portugal. El  territori que abarca de Pollença cap a Lluc (propietats com Lluc, Son Amer, Es Guix. Comafreda,  Mossa,Femenia,Mortitx i Muntanya) fou atorgat a l’orde del Temple.Escorca erallavors una alqueria de 12 jovades que correspongué a Arnau Abrines. La  conquesta  catalana no significà un trencament del sistema econòmic, però introduí elements del feudalisme senyorial, com les cavalleries(destaca la de Sa Calobra).També  significà la creació d’una parròquia i es construí  una petita església dedicada a St. Pere, a l’alqueria d’Escorca.

El 1246, el rector relacionava Almallutx, Sa Calobra, Escorca i Lluc com els llocs més importants del terme. Al mateix any,ja es documenta a Lluc, una capella dedicada a la Mare de Déu, trobada per un pastor segons la llegenda, la qual romania encara sota la jurisdicció del rector d’Escorca. Un element dinamitzador fou el culte i pelegrinatge a Lluc, cristianització d’un  lloc sagrat  prehistòric, on Nostra Senyora de Lluc esdevingué objecte d’una veneració  que, ja el s.XIII, atreia gent de tota Mallorca.

A començament del segle XIV Escorca començà a tenir batlle reial i l’any 1310   el rei Jaume II intentà  fundar-hi  un  poble,  però  el  projecte  no  es  dugué a        terme. El 1322, Bernat Sa Coma, cedí un solar per fer-hi una hostatgeria   per als peregrins que anaven a Lluc.

Des de 1456 Lluc es convertí en priorat, i es dugué a terme el trasllat  de la parròquia d’Escorca  a  Lluc.  D’aquesta manera,  Lluc esdevingué  centre eclesiàstic  i civil del terme. Un dels fets més destacables, ja dins el segle XVI, és la organització d’una Escolania de sis infants que havia de cantar a la Mare de Déu en nom de tot Mallorca, com es feia a Montserrat (tot i que les arrels dels Blavets es remonten al s. XIII). EI vestit dels nins era de color blau, d’on els ve el nom més tardà de minyons o al·lots blaus o simplement blaus, que recentment ha derivat al hipocorístic de blavets.

L’actual església de Lluc, d’estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. A la primeria del S. XX es va reconstruir la façana principal i es va completar la decoració barroca de tota l’església, seguint les instruccions de l’arquitecte català Antoni Gaudí. El Santuari de Lluc és patrimoni de la Diòcesi de Mallorca, la qual l’encomanà des del 1891 als Missioners dels Sagrats Cors, fundats pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà.

 

Vés al contingut

Llocs d’interès

S’entreforc

Aquí finalitza el Torrent de Lluc i el Barranc del Gorg Blau (Sa Fosca) i comença el Torrent de Pareis. La zona coneguda com S ‘Entreforc és la trobada de dos torrents, certament un lloc impressionant de naturalesa salvatge on amb prou feines hi entren els raigs de sol degut a l’enorme alçada dels cims de l’entorn.

Cala Tuent

 

Cala Tuent

 

 

Cala Tuent és una cala de gran bellesa situada entre Sa Costera i Sa Calobra. És una de les poques cales verges que es conserven a l’illa i té una longitud d’uns 180 metres. En destaquen la seva bellesa natural i la imponent imatge del Puig Major des de la mateixa platja.

 

 

 

 

 

 

Embassament de Cúber

 

Embassament de Cúber

 

 

Cúber és un embassament d’aigua artificial situat a les faldes del Puig Major i del Morro de Cúber, al terme municipal d’Escorca. Juntament amb l’embassament de Gorg Blau abasteix d’aigua a la ciutat de Palma i als seus voltants. L’aigua de l’embassament es distribueix fins als municipis de l’àrea metropolitana de Palma a través del Torrent d’ Almadrà. El nom prové de la propera finca de Cúber. El cim situat sobre l’embassament (Morro de Cúber) tambè rep el nom de la finca.

 

 

 

 

 

Embassament del Gorg Blau

 

Embassament de Gorg Blau

 

 

 

El Gorg Blau és un embassament d’aigua artificial que es troba entre les faldes del Puig Major i del Puig de Massanella. Des de 1971 i juntament amb l’embassament de Cúber, proveeix d’aigua la zona de Palma i els seus voltants. Es troba situat a la vall d’Almallutx i prop de les cases del mateix nom.

El torrent que parteix de l’embassament, anomenat torrent del Gorg Blau o Sa Fosca, desemboca al Torrent de Pareis. A l’any 2003 va ser declarat Monument natural pel Govern de les Illes Balears.

 

 

 

 

Ermita de Sant Pere, Escorca

 

Ermita de Sant Pere

 

 

Aquesta petita església va ser la primera de la parròquia d’Escorca. És una de les citades en la Butlla d’Innocenci IV i de les que conserven millor les seves característiques tipològiques. L’exterior és de maçoneria i coberta a doble vessant. La façana presenta una petita finestra i està rematada per una espadanya. La façana lateral està definida per l’absència de decoració i pel portal d’accés, amb arc de mig punt adovellat. La nau té dos trams, dividits per un arc diafragma i coberta a doble vessant. Actualment es troba en una finca privada i s’obre al culte el 29 de juny de cada any.

 

 

 

Lluc

 

Santuari de Lluc

 

 

L’antic Lucus o bosc sagrat ha estat durant segles lloc de peregrinatge. La Mare de Déu de Lluc, trobada segons la llegenda per un pastor als voltants de l’actual santuari a mitjans del segle XIII, n’és la causa.

Des de 1456 Lluc es convertí en priorat, i per tan, es dugué a terme el trasllat de la parròquia d’Escorca a Lluc. L’actual església, d’estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691. A la primeria del S. XX es va reconstruir la façana principal i es va completar la decoració barroca de tota l’església, seguint les instruccions de l’arquitecte català Antoni Gaudí.

La imatge de la Moreneta és de pedra marès policromada (d’entre els S. XIII-XIV) i fou coronada pel bisbe Don Mateu Jaume, en nom del papa Lleó XIII, el 10 d’agost de 1884. La capella fou remodelada per l’arquitecte J. Ferragut (1962).

Des de la plaça del Lledoner centenari (un dels arbres singulars de l’illa), hi ha un camí empedrat que puja al lloc on la tradició situa la trobada de la Santa Figura.

El Santuari és patrimoni de la Diòcesi de Mallorca, la qual l’encomanà des del 1891 als Missioners dels Sagrats Cors, fundats pel P. Joaquim Rosselló i Ferrà. El Prior, ajudat per la comunitat religiosa i un grup de laics, duen l’administració, la pastoral i l’antiga Escolania de Blauets.

El conjunt s’ha declarat monument històric-artístic.

Més informació a www.lluc.net

Comafreda

El Torrent de Comafreda és un torrent del terme municipal d’Escorca. Recull les aigües de la conca formada pel Puig de Massanella i Puig d’en Galileu i desaigua a la badia d’Alcúdia. És molt conegut pels excursionistas i amants del turisme actiu.

Binifaldó

La finca pública de Binifaldó va ser adquirida per l’Estat i posteriorment transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Es tracta de la primera finca pública de la comunitat autònoma, declarada l’any 1927 juntament amb la finca pública de Menut. La finca és actualment refugi de caça, per la qual cosa s’hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica. Té una superfície de 377,06 hectàrees i es troba ubicada al sector central de la Serra de Tramontana.

 

Sa Calobra

 

Sa Calobra

 

 

Sa Calobra és una cala del municipi i al mateix temps nucli turístic que pren el nom d’un petit poble que hi havia a les proximitats. La cala consisteix en la desembocadura del Torrent de Pareis , formada per còdols, i que suposa un dels pocs accessos al mar que es poden trobar a la Serra de Tramuntana. A l’any 2003, per l’interès que representa la seva fauna i la seva flora en quan a endemismes i varietat, amb més de 300 espècies, va ser declarat « Monument Natural » pel Govern Balear.

Durant milers d’anys l’aigua que baixava pel Torrent de Pareis ha anat excavant el llit pel qual discorre fins a arribar al mar. En aquest punt la diferència és tan alta que la desembocadura del torrent i la cala de Sa Calobra estan envoltades de grans penya-segats que superen els 200 metres d’altura . Fet que la converteix en un auditori a l’aire lliure i un cop l’any , a l’estiu , s’hi celebra el ja conegut “Concert de Torrent de Pareis ” .